17 de desembre 2009

I per Santa Llúcia, el pessebre.


Un any més cal mantenir aquelles tradicions tan nostres com la d'omplir el país de pessebres ara que se'ns vol imposar l'arbre de Nadal i el Pare Noel per raons comercials desdibuixant encara més el sentit del Nadal per donar-li només un sentit consumista, confonent consum amb felicitat (mai més lluny de la realitat).
I sempre que hi ha un grup de persones és bo compartir també la taula, una taula senzilla com aquesta, per cantar quatre nadales en el moment de posar el pessebre entre amics, convidant a acostar-se a tots aquells que gaudeixen de la muntanya. Preparem-nos doncs a viure un Nadal més sobri però més sentit.

12 d’octubre 2009

Un bon tallat... i sense Nespresso, com ha de ser !!

I això, també ho fa la Nespresso ? Potser necessitarem també que vingui el George.

20 de juliol 2009

restaurant Moo i maridatges:proposta excel.lent

Tot navegant per la xarxa buscant un bon restaurant per celebrar anys de casat, m'he trobat amb la carta del restaurant de l'hotel Omm (Moo) i m'ha sorprès gratament la seva proposta de maridatges "individuals" per cada plat.
En un article anterior em "queixava" de les dificultats d'acompanyar un bon àpat amb un bon vi, sobretot si el nombre de comensals és reduït i encara més si l'acompanyant no li agrada el vi. En alguns restaurants ja comencen a servir copes (sempre parlant de qualitat, no dels vins peleons a mig obrir de segons quins menús) però tot i així es fa difícil trobar un vi per a cada plat.
L'altre dificultat la trobo quan, tot i ser forces a taula, els plats divergeixen. Llavors has d'agafar un vi més neutre o bé deixar ampolles a mig buidar (més plenes que buides si no vols sortir una mica tocadet).

La proposta doncs de l'Omm la trobo doncs doblement interessant, et permet maridar cada plat amb un vi diferent i cada comensal pot fer la seva tria independentment del que demanin els altres. I la quantitat d'ingesta alcohòlica és moderada ja que es va a disfrutar del menjar i beure.
L'altre qüestió interessant és la proposta de l'expert davant el teu plat, així els poc entesos en podem gaudir amb un cert coneixement de causa.

Sigui dit, que tot això és a priori ja que el citat restaurant encara no l'he visitat; tot és sobre al carta i la informació treta de la seva web. De ben segur però que aviat els faré una visita.

I per acabar un altre costum que crec que s'hauria d'anar extenent. Si demanes un vi de certa entitat i com molt sovint passa no l'acabes pels motius citats anteriorment, seria un detall que et preguntessin si vols que et preparin l'ampolla per endur-te-la. Cert que alguns sommeliers ja ho comenten, però sembla que hagi de ser el client el que ho digui i tots sabem que per vergonya o prudència moltes vegades no es fa; si sortís directament dels responsables de sala, tot això que agrairiem i segurament faria que el llaç amb el client fós més fort.

15 de juny 2009

carbassó per nens


Avui després de molts dies reprenc el meu blog i ho faig amb una idea molt senzilla pensada per la meva filla que li costen una mica les verdures.
Per sopar, freda ara que la calor apreta, una simple crema de carbassó (3 carbassons bullits amb dos caserios, una mica de sal i al tourmix) adornada amb una cara feta amb una reducció de bàlsamic que fàcilment es troba a les botigues de queviures. I els cabells amb una mica de quetxup. Potser tot plegat una marranada i molt poc ortodoxa però que funciona. (No sé si els puristes diran que no està bé emmascarar el gust del carbassó, però ben mirat també el podriem considerar un plat de cuina moderna per dir alguna cosa).


03 de març 2009

Conill a la sidra

És una forma de preparar el conill, una carn de tradició a Catalunya però força arraconada últimament, molt senzilla i de resultat molt agradable al paladar.

Caldrà disposar de: 1 conill, ceba picada gruixuda, poma, patata.

En primer lloc cal salpebrar el conill al gust. Tot seguit s'enfarina lleugerament i es posa a la cassola amb oli per daurar-lo. Un cop està daurat afegim la ceba picada (noo gaire prima) i la deixem una mica al foc que perdi aigua i es torni una mica rossa. Tot seguit afegim la sidra deixant el conill quasi cobert. Afegim sal i si volem herbes aromàtiques (romaní o llaurer). Ho tapem i ho deixem coure a foc lent.
Un cop el conill ja el tenim quasi cuit del tot hi afegim trossos de poma a la cassola i si volem hi podem també patates. Ho deixem coure uns minuts i quan la poma ja estigui tova ho servim.

12 de febrer 2009

Goliard: menú "gastronòmic" de 25 € a Terrassa

El diumenge passat ens venia de gust sortir a dinar a un lloc tranquil, a preu assequible i sense menjar gaires filigranes o plats banyats amb oli.
Ens vàrem acostar al Goliard per primer cop i ens oferia un menú a 25 € (diumenge migdia i vespres) amb força varietat de plats i amb tot inclòs (postres, pa, vi, cafè). La proposta ens va semblar interessant. El local és petit i tranquil, i el menjar respon a les espectatives: ben presentat, no et quedes amb gana i el producte és bo. Potser l'únic punt una mica fluix són les postres, però tant els primers plats com els segons més que correctes.

Entre els primers destaquen els caramels amb formatge de cabra i reducció de Mòdena o els canelons de pollastres amb pasta wang tong i betxamel de boletus. I entre els segons el magret d'ànec amb salsa de fruites del bosc, el civet de cèrvol estofat amb castanyes, la mitja espatlla de xai al forn o la caldereta de marisc a la menorquina.

Podeu trobar més informació a Goliard

29 de gener 2009

Coca de croissant

Avui proposo una coca de croissant senzilla de fer, relativament ràpida (1 hora i mitja tot el procés) i força "resultona".

Ingredients:
Farina
Llar de porc
Llet
sucre
sal
llevat de forner (en pols tipus llevat maizena també va bé)
En un bol petit posem 7gr de llevat de forner (o en pols tipus llevat de "panadero" maizena, però no el químic), un vas de llet tèbia, una culleradeta de sucre i aproximadament dues cullerades de farina (ha de quedar una pasta semilíquida). Mentre reposa uns 10 minuts al forn a 50ºC, en un altre bol hi posem farina i sal. Hi afegim uns 50 gr de llar de porc fosa i ho barregem.
Afegim després la barreja del primer bol i tornem a barrejar. Anem afegint farina fins que ens quedi una massa oliosa però que es desenganxi de les mans i es pugui treballar bé.
La deixem reposar una hora en un lloc càlid (es pot apagar el forn d'abans i amb la calor residual en té prou, o prop d'un radiador si és a l'hivern; a l'estiu a temperatura ambient n'hi ha prou).

Al cap d'una hora (o fins que pugi una mica) l'aplanem amb un corró o amb les mans deixant un gruix de mig centrímetre. Ho posem al forn a 200ºC fins que estigui cuit.

(Si enlloc de fer una sola tira amb la massa per fer la coca fem diverses boletes i ho fem també al forn el resultat són uns panetons amb gust de croissant com el de la foto)

10 de gener 2009

Formatges del món al 33

Actualment hi ha molts programes de cuina, des de l'insuperable Arguiñano als de nou format tipus "En clau de vi". Però sempre hi ha algun descobriment a la graella televisiva. La meva ha estat un programa del 33 (en TDT) el divendres al vespre (a les 19) que també es troba dins l'Horitzons del divendres al matí.

És un programa senzill on es repassa la producció dels grans formatges del món. Aquí en teniu dues mostres. I per més informació podeu visitar la web del programa http://cheeseslices.com/