30 de gener 2010

Buscant la pizza perfecta I: avui, il pomo d'oro


Ja fa temps que intento trobar una pizza sense "peròs" , la que podríem dir pizza perfeca, sempre sota la meva òptica del tot subjectiva, com sempre que parlem de gustos. L'objectiu tampoc pretén parlar de locals i servei, tot i que condiciona l'acte de gaudir de l'àpat; en aquest cas em vull centrat de forma exclusiva en el producte: la pizza.

En aquesta ocasió he anat a Il pomo d'oro, al carrer Casp de Barcelona. L'objecte d'estudi en aquest cas ha estat una pizza de carxofa: mozzarella, crema de carxofa, carxofa i parma per sobre.
La massa l'he trobat molt correcta, diria que es podria qualificar de perfecta, prima al mig, lleugerament gruixuda però sense tornar-se xiclet, cuita al forn i cuita però sense ser cremada, amb aquell punt de torrat òptim (val a dir que és quasi impossible que el punt de cocció sempre sigui exactament el mateix). Els ingredients molt ben integrats a la massa i no com passa sovint que la massa va per una banda i els ingredients per l'altra, sobretot quan comences a tallar.
El però en aquest cas estava als ingredients, llàstima de les carxofes de llauna. Amb carxofes naturals potser hauria acabat la meva busca.
Així doncs que continuaré més endavant amb un nou capítol de la sèrie. Sempre em quedarà anar a visitar el Fabian Martín, tot i que de moment ho deixo per més endavant, no fos cas que les pizzes de concurs no siguin del meu grat.