Fer malbé un àpat amb xerrameques

Avui tot llegint una novel.la de la Donna Leon m'he trobat amb aquesta frase i m'ha fet pensar en les moltes vegades en que s'haurà malmès un bon àpat per xerrar i xerrar amb els altres entaulats mentre aquell punt òptim de cocció deixa de tenir valor o aquella salsa esdevé una massa freda i pastosa.
Certament hi ha molts menjars i moltes situacions en que aquesta frase del títol no té sentit: un entrepà ràpid per no perdre temps a la feina, un aperitiu fred que busca precisament que la gent deixi anar la llengua... Però molt sovint també es busca un restaurant de cert renom culinari (que malauradament també sovint es relaciona amb preus astronòmics i cartes poètiques que després volen dir molta presentació però de plats amb gust dubtós) per fer-hi un dinar o sopar de negocis, feina o per parlar amb aquell amic que fa temps que no veiem. I aquí potser si que si xerrem més del compte mentre mengem el plat de pasta fresca o el filet al punt poden rebre un dany irreparable pel nostre paladar. En els menjars de feina o es fa poca feina o bé els plats perden tot l'encant que el cuiner li haurà volgut donar (descartant els resturants de menus oliosos i poc més).
En aquests casos el més assenyat seria deixar la xerrameca pel moment de la copa (el puro aviat el desterraran) sempre hi quan el restaurador no ens vingui amb pressa perquè vol tancar o preparar la taula pel torn següent.
Conclusió: si busquem un lloc per dinar/sopar on volem gaudir del bon menjar seria bo de buscar una companyia que també gaudeixi del menjar i deixar les ganes de xerrrar per un altre moment, entenent que tampoc cal un silenci sepulcral entre comensals. Altrament opteu per anar a menjar sols.