Alguns apunts sobre el cafè

Aquesta setmana he pogut visitar Cafès Pont, una empresa de caire familiar que es dedica des de fa més de 50 anys a comprar cafè per torrar-lo i fer-ne bons cafès tot barrejant diversos cafès de tot el món. Arran d'aquesta visita escric alguns apunts que m'ha semblat interessant mencionar, tot i que la majoria ja són coneguts per la majoria de bons consumidors de cafè.

• El descobriment del cafè com a producte alimentari sembla que prové del s X quan un pastor africà va descobrir que les seves cabres estaven especialment exaltades per haver menjat uns fruits. El fruit no tenia un gust especialment atractiu, però si es torrava la seva llavor se'n podia fer un beuratge força agradable.



• Hi ha dues varietats de cafè: l'aràbiga (entre les que destaca el blue mountain ) que és el més aromàtic i suau, i la robusta que conté més cafeïna i és més fort i menys apreciat.



• Normalment la majoria d'empreses utilitzen una barreja de totes dues varietats, amb predomini de l'aràbiga. Només les màquines de vending, per estalviar costos, fan servir un cafè 100 % robusta.



• Les propietats bàsiques per descobrir un bon cafè són: l'aroma, el cos i l'acidesa; ja que són les propietats més naturals del cafè (abans de torrar no fa apenes olor). L'amargor no és original de la planta i un bon cafè ha de ser poc amarg, més aviat àcid.



• El cafè torrefacte (afegir sucre en el moment de torrar-lo) i el cafè mescla són gairebé de consum exclusiu de la península ibèrica, ja que el seu origen ve de la guerra civil quan es torrava qualsevol cosa (cigrons...) amb sucre per substituir-lo en temps d'escassetats. Per aquest motiu moltes vegades es creu erroniament que un bon cafè ha de ser fort de gust i no pas suau i aromàtic. A la resta d'Europa només es consumeix el cafè natural (torrat sense sucre amb les barreges corresponents dels diferents països productors)



• L'oxigen és un dels principals enemics del cafè. Es recomana tornar als temps antics i moldre'l just abans de consumir. Als establiments de restauració utilitzen envasos hermètics reomplerts amb gas per evitar que hi entri l'oxigen en l'espai que hi deixa el cafè.



• Mai es podrà comparar el cafè acabat de moldre amb un Nespresso. La modernitat, la falta de temps i la potent indústria alimentària moltes vegades no són sinònim de millor i més bo. Això si, ara queda més in

Anima Aurea: una delicatessen per acompanyar

Aquest cap d'any em vaig proposar de fer un pica pica molt senzillet i passar després a menjar 4 torronets. I pel picca pica vaig triar el foie.

Una bona llauna de foie comprat a La France i per beure el meu estimat Dolç Mataró que té cos i combina molt bé amb el foie; però em faltava la cirereta del pastís. Tot buscant vaig trobar Anima Aurea, un geleé de vi Pedro Ximenez. La veritat és que va ser tot un encert.

L'Anima Aurea és una gelatina a partir d'una reducció de vi Pedro Ximenez que comercialitza Olé Olive (per més informació www.oleolive.com) Combina molt bé amb foie, però també amb formatges i fruita. Segons la informació de la casa també s'utilitza per asados i carns a la brasa però jo encara no ho he provat. El pot és de 130 gr i surt per uns 5'75 € + iva.

Agafant la idea base suposo que tampoc deu ser gaire complicat de fer a casa. Agafar un vi dolç, reduïr-lo i afegir un parell de fulles de gelatina i llestos. Fa temps ho vaig provar amb moscatell i el resultat va ser prou satisfactori, tot i que en aquell cas el vaig utilitzar per acabar una mousse de crema.