El cigró d'or

Quan hom va a un restaurant amb aquest nom espera que els cigrons un cop al paladar esdevinguin una menja que ratlli l'excel.lència, i en canvi, si me'ls haguessin servit en qualsevol altre local diria que eren poc cuits; però és clar, no sóc un expert en el punt en el qual s'han de menjar, a mi m'agraden que quedin tous a la boca (però ferms d'aspecte) i mai he sentit a parlar de cigrons al dente però donat el nom del restaurant no m'atreveixo a dir que estiguessin mal cuits, tot i que segons el meu gust no eren un plat que mereixi desplaçar-se fins a Gelida, és més, a altres llocs els he menjat de molt millors (o més propers al meu gust particular si voleu).
Ara bé, si he de fer justicia al restaurant, la carn que en pagava la pena. El garrí era molt tendre, cuit amb mà experta i en aquest cas, potser si el primer hagués acompanayt si que em plantejaria de tornar-hi. El filet de cèrvol, segons la meva dona, era també molt melós.
Els postres mereixen també un comentari, molta mariconada tipus un tros de maduixa pelada, però eren bons i treballats. Res a dir si es vol acabar l'àpat amb una petita quantitat de dolç (tampoc cal arribats al punt final d'omplir-se de menjar). També a destacar una bona carta de vins.
El caprici de provar els cigrons ja l'he matat però no m'ha convençut. Seguirem buscant doncs el meu restaurant 10, de moment però en el top 1 hi continua l'hostal del fum.

Spinakopitta

Dimecres em vaig regalar un dinar a l'Alexandros de Sabadell ja que em venia de gust menjar grec. Lluny d'experiments em vaig inclinar per la típica mussaka que per cert la vaig trobar molt forta de gust i el iogurt que era cremós però tampoc cap meravella digna del setè cel. Va ser un dinar acceptable però potser un pèl per sota del nivell d'altres grecs, tot i que ja és bo que no hagis d'anar sempre a la capital si vols cuina ètnica.
A part dels plats esmentats, vaig agafar una spinakopitta d'entrant i això em va motivar aquest article. No sóc un expert en cuina grega i per tant no sé quina és la forma tradicional d'elaborar aquest plat a base d'espinacs, fetta i pasta de full; però n'he provat uns quants i tots són diferents (deixant de banda la qualitat de la matèria primera, sobretot en si els espinacs són frescos o congelats). Alguns difereixen en el grau de triturat del continguts, des dels que clarament es distingueix l'espinac dels daus de fetta fins als que tot plegat és una pasta amb textura de puré. En el meu cas prefereixo que els ingredients estiguin barrejats però no triturats del tot.
L'altre aspecte que varia és la forma de presentar-ho, des de petits triangles de full fins a forma de caneló o de mitja lluna. En aquest cas m'és indiferent, un cop a la boca tot es barreja i s'assaboreix de forma similar.
Finalment un consell, si us he obert la curiositat pel plat proveu el que fan als Dionisios de Barcelona i els d'algun sirià de Barcelona i compareu. Tot és qüestió de gustos, i cadascú té el seu.

cuscus : una alternativa al fast food

Molt sovint associem el fast food a un tipus de menjar ràpid, ple de greixos saturats, gens saludable i molt poc mediterrani. En aquest sentit doncs, la paraula ha esdevingut tot un concepte que va molt més enllà de la seva definició literal. En aquest context m'hi manifesto del tot contrari al que significa; és més, sóc un defensor del seu moviment contrari, l'anomenat slow food (http://www.slowfood.com) un moviment que va apareixer a Italia l'any 1986 i que defensa un menjar saludable, respectuós amb el medi i arrelat al territori. Mica en mica sembla que es va internacionalitzant, però en el nsotre país encara és molt incipient, malauradament.

Ara bé, si fem un exercici de traducció literal, no és un concepte que haguem de rebutjar, tot el contrari, és necessari en moltes ocasions poder fer amb pocs minuts un menjar i alhora podem aconseguir que aquest sigui equilibrat i adecuat a les exigències de la dieta mediterrània. Avui mateix amb 5 minuts he preparat un cuscus prou bo. Aquí teniu la recepta:

Per una ració individual: Posem un vaset o tassa de tallat de cuscus sec en un bol. Hi afegim una mica de curry i hi tirem aigua bullint (la quantitat depèn de cada marca, però va en funció del volum de cuscus) i ho deixem reposar uns 5 minuts tapat amb un drap de cuina. Un cop passats els 5 minuts hi afegim un raig d'oli, ho remenem i afegim panses, pinyons i avellanes i a menjar !!

3 breus

1.- M'agrada a l'època dels calçots menjar-ne algún dia , tot i que mai m'han agradat els típics menus de calçotada a base d'inflar a la gent de menjar. El pitet el trobo hortera però, tot i que no me'l poso, admeto que té certa utilitat si menges com si estiguessis afamat. Ara el que ja és tristíssim és que et donin guants de plàstic per poder-los pelar. És que potser són contaminants ? Posats a fer-se el fi, que me'ls donin pelats i arrebossadets.

2.- Una idea per fer xips originals: tallar amb la mandolina plàtan, poma, pastanaga, carbassó o qualsevol cosa similar; fregir-ho amb força oli, passar-ho per paper absorbent, salar-ho i llestos.

3.- Les mones (mereixen un article més extens) de mantega o són de mantega consistent o que no li posin aquest adjectiu. N'hi ha moltes que són tipus nata dolça, que semblen fetes d'escuma.