Il Rigoletto da Ciro (Barcelona)

Ahir vaig anar a Barcelona per motius de feina, i sempre que ho faig procuro dinar en algun lloc d'interès culinari. Em vaig arribar a l'Eixample on hi ha bons italians (a vegades costa de distingir-los dels que et venen pizza i pasta sense cap mena de rigor). Lopció escollida va ser Il Rigoletto da Ciro, al carrer Còrsega 197. És un local tipus Trattoria, decorat amb senzillesa i de tracte amable i obert, típic de molts italians. Proposaven un menú a 10'50 € força acceptable però em vaig inclinar per la carta. De primer una amanida amb rúcula, parmesà i tomàquets secs; senzilla però com a entrant no està malament. I després em vaig inclinar per la pasta fresca, rellena de pera i amb salsa de nous i formatge. El gust molt bo, es notava que era feta de forma cassolana, llàstima que tenint en compte el preu era un pèl justa la ració. I els postres, tots amb molt bona pinta i cassolans. En el meu cas, a falta del tradicional tiramisú (que no en tenien, però hi és a la carta) una pannacota, molt cremosa per cert. I el cafè, típic italià, molt curt i aromàtic.

Penso que és un dels que es pot considerar com a italià autèntic, amb bons productes i que no ofereix només la típica pasta i pizza, sinó que també s'hi troben altres plats. La carta de vins era acceptable i ja he comentat que el tracte amable i els servei efectiu. Potser l'única pega és que el preu resulta una mica elevat, però avui ja es fa difícil de trobar bones propostes a preus baixos.

Ara tinc a la llista d'italians per visitar a la capital Il Pomodoro, que diuen que és més típic però les pizzes al forn de llenya són molt bones i variades; i un clàssic de la ciutat l'Ottimo, aquest ja més innovador però dels que piquen una miqueta la butxaca.

Les meves preferències etíliques

D'entrada i abans no ploguin les crítiques no vull incitar a la beguda gratuïta, més aviat al contrari, al cap i a la fi gaudir en petites dosis i amb mesura d'elles ens pot portar fins hi tot beneficis a l'organisme, si més no els petits plaers sempre ajuden a pair la vida.

Per començar manifestar la meva veneració per les cerveses, en especial aquelles que aporten un plus per la seva cuidada producció. Prefereixo prendre més espaiadament una cervesa que tingui aquest plus, a inflar-me de cerveses sense cos. A mitja tarda o a la nit davant una pel·lícula, amb un llibre obert o amb els amics, en una atmosfera relaxada i tranquil·la m'agrada degustar una Franziskaner Weisse Hell o una John Smith, la primera seguint la llei de puresa alemanya. Si m'inclino per una negra la clàssica Guiness és una opció, tot i que prefereixo la Leffe Brune. Si les preferiu rosses, la Hoegaarden està força bé.

Al moment del vermouth prefereixo alguna cosa sense gas, sobretot si el menjar és més aviat contundent. En aquest cas un vermout Espinaler (per mi millor que el Yzaguirre) o bé un Perucchi, negre evidentment. A l'estiu un vaset de sidra ben fresquet o un cava (Juvé i Camps brut família, tot i que el cava mai m'ha acabat de fer el pes).

Al dinar, amb els vins ens hi podríem tornar bojos. El blanc, un Juvé i Camps Ermita d'Espiells; el rosat un bon Lambrusco o el Palacio de Sada amb DO de Navarra també m'agrada força. I amb els negres de moment em perdo, encara no n'he trobat un que em faci el pes: o massa forts o massa peleons. I al moment dels postres ja he comentat que el cava no és el meu beuratge predilecte, prefereixo un vi dolcet: una bona garnatxa empordonesa o un patxaran casola (dels comercials el Ordoki és força acceptable). En ocasions molt especials un bon vi de gel (del Gramona o similar) també me'l prenc.

I per acabar i acompanyar el cafè, una mica de Marie Brizard o un rajolinet de conyac. Això si, en un sol dia mai arribo a beure tot el que hi he escrit. El secret per gaudir-ne està sempre en la mesura, i en el meu cas la mesura equival a un màxim d'un beuratge per dia ( i en ocasions molt especials potser un pèl més).

Canelons de mató

Avui per fi una recepta, senzilla i un pèl diferent pels que us agrada el mató, que en moltes de les nostres contrades es troba elaborat artesanalment (jo el compro a la zona del Bages, però n'hi ha arreu). De tota manera si no trobeu, tot i que no és el mateix, sempre podeu comprar Ricotta o mató envasat.

Ingredinets (per 1 ració):
3 làmines de canelons
mig carbassó
150 gr de mató aproximadament
formatge ratllat (parmesà o formatge sec autòcton ratllat al moment és ideal)

per la betxamel:
1 raig de llet
1 cullerada farina
1 trosset de mantega.

Posem a bullir les làmines de pasta amb força aigua seguint les instruccions de la marca. Un cop al dente cal posar-les sobre un drap de cuina perquè deixin anar l'aigua sobrant i no s'estovin.
Mentrestant saltegem el carbassó a talls d'uns centimetres (llargada de mitja làmina de caneló) i un pèl gruixuts. Han de quedar cuits però ferms, al dente. Hem de cuidar que no deixin anar aigua.
Tot segui muntem el caneló. Amb una forquilla triturem el mató, ho posem a sobre la làmina, hi afeguim el carbassó i muntem. A continuació fem la betxamel amb una mica de mantega. Afeguim la farina quan aquesta es fon, deixem coure un moment la farina i afeguim la llet. Anem remenant fins que espeseix. A continuació posem la betxamel, ratllem el formatge per sobre i a gratinar.

El resultat és un plat lleuger, sense un gust fort, però molt sa i nutritiu. Una recomanació si us agrada el mató: proveu de fer una pizza amb espinacs, pinyons, mató i parmesà. Una delicia.

Arriba la quaresma...i els bunyols !!!

Un cop passats els dies dels llardons arriba la quaresma i amb ella un dels nostres dolços típics: els bunyols. Tot i que és un dolç que aparentment no presenta gaires dificultats en la seva elaboració, és complicat trobar aquell bunyol que ens agrada, ja que a part de la diferència entre el bunyol de vent i el més tupit, el grau d'oli, de consistència i d'anís (segons els casos) varia molt d'una pastisseria a una altra.

Personalment no m'agrada gens que em prenguin el pèl i que em donin d'entrada bunyols secs, en tot cas ja seré jo qui els deixi assecar. El grau d'oli ha de ser l'adient, ni massa poc perquè no siguin massa secs ni massa oliosos. I respecte a la tria, prefereixo els de vent, i encara millor si queda un pèl cru per dins. Si teniu l'oportunitat al forn de davant la plaça de l'ajuntament de Sabadell els acostumen a fer així. I respecte els tupits, amb un gustet marcat d'anís però que no tombin.

En fi, dins aquest particular dolç hi ha molta varietat i no sempre és fàcil de trobar-los adients al nostre particular gust. Malgrat tot, benvinguda quaresma i benvinguts bunyols, això si, amb moderació.

4 Restaurants on gaudeixo del menjar.

Abans de posar-nos a la feina i proposar alguna recepta de cuina, vull iniciar el blog amb algunes recomanacions que crec que poden expressar també quina mena de cuina valoro i aprecio. Entre aquestes propostes no hi trobareu però restaurants dels que podriem anomenar "d'alt standing" però si menja bé i a preus mitjos, tot va però en funció de la tria de la carta.

En primer lloc l'Hostal del Fum de Terrassa, per la seva història i perquè sense renunciar als productes de sempre ha sabut posar-se al dia. Dins un ambient de tranquil.litat es poden degustar bons plats, potser no hi ha grans sorpreses ni floritures, però saps que sempre hi menjaràs bé amb productes de qualitat i bon servei. Un exemple seria saltejat de pasta fresca o el confit d'ànec, per dir dos plats típics. Molt recomanable també la brotxeta de peix.

Tot seguit el Via Massagué de Sabadell, una pizzeria que entre setmana tenen un menú que no arriba als 10 € i que ofereix uns 7 o 8 plats de primer i tants altres de segon. Entre els primers qualsevol mini-pizza de la carta, plats de pasta, amanides i plats més elaborats en funció de la setmana i temporada: timbal de patates i calçots, cigrons a la riojana... I entre els segons destaca la calzone de la setmana, que pot anar des de tonyina a barreja de formatges amb vi blanc. També hi trobem peix fresc del dia, i carn a la planxa i més elaborada (confit d'ànec..., tot depèn de la setmana) I per acabar flam, pastisos, gelats o fruita, en funció de la gana i l'estomac.

Al carrer Colom de Terrassa s'hi troba una petita pizzeria anomenada Il Bosco della Fate. Un local petit (imprescindible reservar els caps de setmana) on es poden degustar pizzes: des de la tradicional de funghi i prosciutto fins a altres propostes un pèl més originals com la Trentina (amb poma, gorgonzola i nata). També fan pasta i unes postres cassolanes molt dignes. Donen l'opció de demanar pizzes per emportar, que tenint en compte la reduïda capacitat del local, cal tenir-ho en compte. Tracte molt agradable i familiar. Entre setmana (execepte dilluns) menú al migdia. També resulta molt aconsellable l'amanida que porta el nom de la casa.

Altres propostes italianes dignes dins la ciutat de Terrassa són el Da Sergio (dels primers de la ciutat i amb una carta que no es limita a la pasta i la pizza), el Venexia Mia (per molts les millors pizzes de la ciutat, tot i que presenta una carta reduïda i un pèl fluix en els postres). També és una bona opció si us agrada la pasta (tot i ser una franquicia) Il Pastificcio o la Tagliatella ja que presenten molta variació i una qualitat acceptable.

La meva rutina diària

Sembla que entre molts blogs s'exten el costum de fer una mena d'horari per explicar el que es fa en un dia qualsevol. I m'he dit, doncs apa; així que aquí explico a grans trets el que és un dia normal de la meva vida.
6'15 Sona el despertador del mòbil amb la melodia de l'últim Mohicà (suau i bonica per despertar-se de bona lluna). Tot seguit esmorzar i el cafè.
6'45 Desperto (si no ho ha fet ella abans per iniciativa pròpia) a la petita Anna, la vesteixo i cap a treballar, passant abans per casa l'àvia a deixar-la perquè més tard la porti a la guarderia (altrament dit llar d'infants). Pel camí escolto les notícies que gairebé sempre em fan pensar que no anem bé mentre em dic a mi mateix que em vaig tornant un insensible.
8 Treballar (i disfrutar fent-ho o acabar fins el gorro de tot i de tothom; tot depèn del dia).
12'30 A comprar el diari i el pa a la meva fornera predilecta (que bo que és aquell pa), i cap a casa. En funció del cansament que porto a sobre una mica de bici o una estoneta relaxada veient videos musicals o llegint el diari. Normalment ho aprofito per dutxar-me tranquil.
14 Dinar, rentar els plats i sortir de nou cap a la feina (aquest cop escoltant música al cotxe per animar-me una mica i que no m'agafi la soneta).
15'30 Sant tornem-hi que no és res !!! Tot va en funció del grup que et toca i del teu humor.
17'30 Cap a casa que hi falta gent !! A jugar amb l'Anna, a banyar-la i a donar-li el sopar, el conte de bona nit.
20'30 Aprofito una estoneta per fer feina que he agafat per fer a casa o bé jugo una partideta a l'ordinador, en funció de les ganes de treballar que tinc. Rarament ho aprofito per acabar de llegir el diari.
21'00 A preparar el sopar i si convé deixar mig fet el dinar del dia següent. Sopar, rentar els plats...les dents i posar-se el pijama.
22'15 aprox Arriba un dels moments més esperats del dia: seure al sofà i llegir una estoneta per desconnectar de tot i de tothom. Algun cop intento mirar la caixa tonta, però més difícil trobar alguna cosa decent i excepte el House (que de tant en tant també miro en DVD) acaba impossant-se la lectura.
23'30 aprox Cap el llitet a intentar adormir-me aviat, tot pregant que la petita aquesta nit no decideixi despertar-se per culpa dels malsons o d'altres mals o angunies.


That's all, folks !!

Properament potser parli del meu menú setmanal o d'algun dels meus experiments culinaris. En tot cas, serà de cuina i/o alimentació.