Un cop passats els dies dels llardons arriba la quaresma i amb ella un dels nostres dolços típics: els bunyols. Tot i que és un dolç que aparentment no presenta gaires dificultats en la seva elaboració, és complicat trobar aquell bunyol que ens agrada, ja que a part de la diferència entre el bunyol de vent i el més tupit, el grau d'oli, de consistència i d'anís (segons els casos) varia molt d'una pastisseria a una altra.
Personalment no m'agrada gens que em prenguin el pèl i que em donin d'entrada bunyols secs, en tot cas ja seré jo qui els deixi assecar. El grau d'oli ha de ser l'adient, ni massa poc perquè no siguin massa secs ni massa oliosos. I respecte a la tria, prefereixo els de vent, i encara millor si queda un pèl cru per dins. Si teniu l'oportunitat al forn de davant la plaça de l'ajuntament de Sabadell els acostumen a fer així. I respecte els tupits, amb un gustet marcat d'anís però que no tombin.
En fi, dins aquest particular dolç hi ha molta varietat i no sempre és fàcil de trobar-los adients al nostre particular gust. Malgrat tot, benvinguda quaresma i benvinguts bunyols, això si, amb moderació.
Entrades
Farcells de brandada de bacallà
Fa 2 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada