31 de juliol 2007

Gelat de Xixona

Avui tot remenant l'armari de la cuina he vist una barra de torró que havia quedat arraconada al fons. Com que amb la calor no ve gaire de gust i per les properes festes ja en vindran de nous he pensat que el podia convertir en gelat; i res més fàcil. Simplement es tritura la barra de torró amb un brick petit (200 ml) de nata al 35 % (la de montar) i es passa pel tourmix i llestos. ja només cal posar-ho al congelador.
Això també m'ha fet pensar que si ho deixem sense congelar queda una crema líquida que pot anar molt bé per adornar unes postres.
Suposo que fent servir la mateixa tècnica (barrejar nata) amb fruits secs triturats poden sortir uns bons gelats d'avellana, nous... Queda pendent de provar-ho.

29 de juliol 2007

La Mifanera

A Barcelona hi ha un restaurant anomenat La Mifanera especialitzat en arrossos del món. Me l'havien recomanat i per fi hi vaig poder anar un dissabte al vespre.
D'entrada el local és acollidor i molt tranquil, tot i que suposo que depèn dels clients que hi ha en aquell moment. El personal és molt atent i la zona de cuina és visible pels clients, detall que a vegades s'agraeix ja que això presuposa una bona praxis a la cuina.
Vàrem demanar unes tapes de patates braves i uns bunyols de bacallà: els bunyols molt bons i amb gust de bacallà però les patates un pèl fluixes, massa treballades i semblava un purè amb una salsa poc picant.
Després l'arròs: un rissotto rural fet a base de vi negre del penedès, bolets i parmesà molt ben fet. Potser una mica massa fort de gust per efecte del vi, però realment recomanable amb una ració més que correcta (el serveixen amb la font directament del foc i tu et pots anar servint). També un arròs japonès molt ben presentat i elaborat com si fossin makis. Aquest estava fet amb calamar i la seva tinta servit sec.
I les postres un tiramisú una mica deconstruit (amb molta crema de mascarpone que pel gust ja anava bé) i uns bunyols de xocolata acceptables.
En general una bona experiència i recomanable, cosa que avui en dia em costa de dir que surto a menjar fora de casa.

(Per més informació podeu anar a la seva web www.lamifanera.com)

20 de juliol 2007

Fer malbé un àpat amb xerrameques

Avui tot llegint una novel.la de la Donna Leon m'he trobat amb aquesta frase i m'ha fet pensar en les moltes vegades en que s'haurà malmès un bon àpat per xerrar i xerrar amb els altres entaulats mentre aquell punt òptim de cocció deixa de tenir valor o aquella salsa esdevé una massa freda i pastosa.
Certament hi ha molts menjars i moltes situacions en que aquesta frase del títol no té sentit: un entrepà ràpid per no perdre temps a la feina, un aperitiu fred que busca precisament que la gent deixi anar la llengua... Però molt sovint també es busca un restaurant de cert renom culinari (que malauradament també sovint es relaciona amb preus astronòmics i cartes poètiques que després volen dir molta presentació però de plats amb gust dubtós) per fer-hi un dinar o sopar de negocis, feina o per parlar amb aquell amic que fa temps que no veiem. I aquí potser si que si xerrem més del compte mentre mengem el plat de pasta fresca o el filet al punt poden rebre un dany irreparable pel nostre paladar. En els menjars de feina o es fa poca feina o bé els plats perden tot l'encant que el cuiner li haurà volgut donar (descartant els resturants de menus oliosos i poc més).
En aquests casos el més assenyat seria deixar la xerrameca pel moment de la copa (el puro aviat el desterraran) sempre hi quan el restaurador no ens vingui amb pressa perquè vol tancar o preparar la taula pel torn següent.
Conclusió: si busquem un lloc per dinar/sopar on volem gaudir del bon menjar seria bo de buscar una companyia que també gaudeixi del menjar i deixar les ganes de xerrrar per un altre moment, entenent que tampoc cal un silenci sepulcral entre comensals. Altrament opteu per anar a menjar sols.

13 de juliol 2007

Pa de sobrassada

Avui simplement dono la recepta d'un pa de sobrassada que tant es pot fer amb una panificadora cassolana de les que venen a moltes tendes d'electrodomèstics (al Lidl sovint les tenen a molt bon preu) o bé al forn de casa. En el meu cas ho he fet amb panificadora, però si es fa al forn s'ha de tenir en compte que li haurem de donar un temps perquè fermenti la massa (unes dues hores a temperatura ambient ara que fa calor és suficient o fins que pugui prou) i després coure-ho al forn. El temps depèn de la mida de pa que fem.

Els igredients són: 230 ml d'aigua tèbia, 1 cullerada de sal, un raig d'oli, 200 gr de farina de força (marca Harimsa es troba facilment als grans magatzems), 180 gr de farina normal, 1 paquet de llevat sec o bé 1/3 d'un dau de llevat fresc, 100 gr de sobrassada, un grapadet de sucre i unes quantes pipes.

Si ho feu amb panificadora a 750 gr de pes, al programa suau i un torrat mitjà. I a disfrutar d'un pa un pèl diferent.

10 de juliol 2007

La dificultat de trobar uns bons canelons d'espinacs

Aquests dies he tingut l'oportunitat de provar en dos restaurants de nivell mitjà uns canelons d'espinacs i en tots dos casos m'han decebut. Tant costa fer uns senzills canelons d'espinacs ?

En tots dos casos es podia dir que l'interior del caneló realment era de color verd, i no dubto que part dels ingredients fossin espinacs però estava tot tan triturat i barrejat que era una mescla amb gust a quasi res. Es diria que m'hi havien posat uns canelons de qualsevol marca de congelats. Això o bé, amb tan d'esperit de fussió i d'escumes han arribat a reduir de tal manera els pobres espinacs que només en queda el color. No sóc un expert en cuina però em sembla que simplement agafant uns espinacs cuits amb uns pinyons o nous i unes panses si es vol i barrejats amb una betxamel espessa ja és suficient. Potser no seran tan sofisticats però de ben segur que faran honor al nom amb el gust.